
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Un paisaje, una ciudad, un rostro, un sonido o una fragancia que se repiten y ya nunca más son. El caminar por la vida... Recorrer montañas, cielos, rios y mares . Sentir que nunca fueron los mismos, cuando tantas veces la mirada los recorrió. Qué es andar sinó...?
1 comentario:
He passat per la teva vora,
tu estaves atenta a uns aparadors.
T’he fitat de dalt a baix
amb la mirada lasciva
d’un cavaller,
tustant-me
les puntes de l bigoti,
m’he arreglat les solapes
de l’americana,
he mirat la punta
de les sabates.
Un cop he superat la revista
de l’equipament,
t’he tornat a mirar per la drecera,
m’he alçat tot el que el cos donava,
i abans de marxar
caminant davant teu
t’he fet un senyal
de salutació aixecant el capell.
T’he vist amb ulls incrèduls.
M’ha caigut el monocle
L’anima que havia sortit
fent-me companyia,
t’ha reconegut.
Havia trobat la seva bessona,
ara només em queda enamorar-te
o morir d’amor.
Publicar un comentario