jueves, 31 de julio de 2008

Vent de mar

El llimoner, el mandariner i el ficus dancen frenèticament al ritme del vent. Ara aquí, ara allà… ara cap a tot arreu. La olivera resta impassible, platejada i forta. De tant en tant mou les manetes al cel com un nen que diu adéu.
Comença a caure la tarda, el sol crema encara i ens regala contrastos. Petites ombres que ens avancen el que vindrà ara… Com es respira l’estiu…

miércoles, 30 de julio de 2008

Avui és un bon dia, també...


Torno a escriure... per què serà?. Em fa sentir bé i m'agrada, com l'estiu, i què és el que no m'agrada a mí...?. Ah... la sopa, sortir al matí sense prendre'm un cafè i em sembla que no gaires cosetes més.
Això pot ser realment...? Penso i no en trobo cap més, serà veritat...?. O serà que les ignoro vilment...?. Ai... no ho sé. De fet tant li fa quan el dia comença i com cada dia, les rutines ocupen el seu espai receloses de tot i de tothom. Però sempre hi ha una petita escletja que atrau la meva atenció.
El cel d'un blau intens, un somriure somnolent, un home amb les espatlles avall i que defuig la mirada, la dependenta que somriu a tort i a dret i va per feina, un company jubilat que atura sempre el cotxe de cop, em somriu i fa el signe de la victòria, invariablement, però t'arrenca un somriure. El cafè negre i sense sucre, l'aroma del cigarret barrejat amb el perfum que fa mil anys que no em posava, el raig de sol que m'entra per la finestra i fa dibuixets a terra.
Com no tenir els ulls com plats?. Com deixar escapar tantes i tantes coses?. Com no somriure encara que sigui uns instants?. Com no sentir que avui és un bon dia, també...

martes, 29 de julio de 2008

Intuició

A vegades em pregunto el per què de moltes coses, molt sovint diria jo. Mira que sóc curiosa i el cas és que no pregunto mai, però tot té una explicació.
Observar, aguditzar els sentits, empapar-me del món, analitzar, desgranar cada mínim detall i veure com es relacionen i interactuen. Moure peça i veure el resultat. Comprovar com una paraula, un silenci o un gest encara que de manera inconscient o absent d'intenció, canvia el devenir de les coses.
Deixar parlar a aquella veueta interior a la que sovint no fem massa cas. La que anomenen sisè sentit, la que no entén de paraules, límits ni normes però fa pessigolletes a l'ànima.
La companya abnegada i fidel que calla i espera. La que parla, primer tímidament, després amb la vehemència més intensa.
Fins que la sents... i l'escoltes.... Li parles, li expliques, li agraeixes i també la recrimines per no haver estat més forta que els sentiments, la raó o la voluntat més ferma.
L'acaricies i li somrius. L'abraces i entre petons, li fas multitud de promeses. Juraments d'amants, paraules fruit d'uns instants, paraules pronunciades amb el cor, l'ànima i la pell. Un intermedi a la consciència, una finestra a la sensatesa...

viernes, 25 de julio de 2008

On és....

... el cel estrellat que embolcalla els somnis?. Qui m'agafarà la mà?. La nit cau en mig de tenebres, obscura i profunda. Inundada de calma i de la mirada més diàfana. Quina foscor però...

jueves, 24 de julio de 2008

Silenci

Desperteu... no tingueu por. Que el silenci és bell, savi i benevolent. Té la textura del vellut, mira amb ulls tendres i somriu als vents.
Es gronxa com un jonc, allarga les mans i els seus dits fan pessigolletes al cel . De tant en tant, tanca els ulls i mandreja i va i ve. Gira el cap a tort i a dret i es balanceja, al compàs del vent.
Ara juga, ara dança, sinuosament .Ara fa veure que cau i s'incorpora breument. Et parla a l'orella en un xiuxiueig, ara calla uns instants i somriu perquè sent com li acaricien els cabells .
Per què serà que sempre se m'enduu i em captiva ?.