L’únic signe de vida en un ambient gris. Vermells, grocs, blanc, lila i fúcsia en mig del verd intens. Agrupades com poms d’ofrena, disposades a commemorar, ufanoses i expectants, envoltades de força i delicadesa. Aquest matí mirava les flors…
Quant de temps d’espera, quantes transformacions, quant de temps de força continguda. Quin hivern més llarg… quin desig d’atrapar la primavera.
1 comentario:
Ben aviat la tindrem aquí. Jo em moro de ganes d'anar a la platja a prendre els primers raigs de sol.
Publicar un comentario