Se n'ha anat amb el seu secret. De parlar greu i llarg i sempre tant silenciosa . La brillantor de la mirada, algunes vegades dolça i sempre plena de força.
Uns mots contundents en un caminar errant per un mar de somnis encreuats. Un sacrifici mut, un esperar sempre l'endemà per adonar-se més tard que absolutament res succeeix debades. I constatar que el temps se'n va, inexorablement. Ben bé que ho sé, com que el silenci encara se sent, ara més profundament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario