martes, 29 de julio de 2008

Intuició

A vegades em pregunto el per què de moltes coses, molt sovint diria jo. Mira que sóc curiosa i el cas és que no pregunto mai, però tot té una explicació.
Observar, aguditzar els sentits, empapar-me del món, analitzar, desgranar cada mínim detall i veure com es relacionen i interactuen. Moure peça i veure el resultat. Comprovar com una paraula, un silenci o un gest encara que de manera inconscient o absent d'intenció, canvia el devenir de les coses.
Deixar parlar a aquella veueta interior a la que sovint no fem massa cas. La que anomenen sisè sentit, la que no entén de paraules, límits ni normes però fa pessigolletes a l'ànima.
La companya abnegada i fidel que calla i espera. La que parla, primer tímidament, després amb la vehemència més intensa.
Fins que la sents... i l'escoltes.... Li parles, li expliques, li agraeixes i també la recrimines per no haver estat més forta que els sentiments, la raó o la voluntat més ferma.
L'acaricies i li somrius. L'abraces i entre petons, li fas multitud de promeses. Juraments d'amants, paraules fruit d'uns instants, paraules pronunciades amb el cor, l'ànima i la pell. Un intermedi a la consciència, una finestra a la sensatesa...

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Que bé que escruis, m'encanta, i m'obliga a espavilar, a escruire mes bé. Has llegit la meva ultima entrada? Ja en parlerem un dia... i a veure si entre tots dos hem pots donar una visio different d'un mateix problema, que en aquest cas començo a tindre visio de tunel.

m.m. dijo...

Sí..., quan vulguis. Gràcies per les teves paraules.
Miau... ,)