Silenci

Desperteu... no tingueu por. Que el silenci és bell, savi i benevolent. Té la textura del vellut, mira amb ulls tendres i somriu als vents.

Es gronxa com un jonc, allarga les mans i els seus dits fan pessigolletes al cel . De tant en tant, tanca els ulls i mandreja i va i ve. Gira el cap a tort i a dret i es balanceja, al compàs del vent.

Ara juga, ara dança, sinuosament .Ara fa veure que cau i s'incorpora breument. Et parla a l'orella en un xiuxiueig, ara calla uns instants i somriu perquè sent com li acaricien els cabells .

Per què serà que sempre se m'enduu i em captiva ?.