viernes, 1 de febrero de 2008

Canyella


Camina a poc a poc, amb moviments lents i acompassats com els d'un gatet. Prim, esvelt i àgil . Manté el tors dret malgrat els seus anys. De mirada viva i intel.ligent, els ulls d'un color marró verdós clar que viren a mel. Tant petits i plens de vida que el reflexe de la seva brillantor matisa com un vel la seva pell, quarterada, amb uns solcs tant profunds com la fragància de la canyella.
Un rostre vell, ple de la bellesa i l'encant dels que no passen per la vida fregant-la. Bon vivant, en el sentit més literal és com se'l pot definir.
Cada solc de l'epidermis com un pou a vessar d' aigua. Cada moviment que fa, t'indica què mirar. Una espècie exòtica en la dolça normalitat, un toc intens i amb força en el postre més dolç.
Una tranquilitat d'home de mar acostumat a mirar el cel i la immensitat del mar. A escoltar els vents i les cants de les sirenes . A embadalir-se de tot i de res. A deixar-se acariciar per la brisa i els vents forts, a resistir tempestes amb la mirada fixa a l'infinit i a navegar com qui busca la fi del mar. Així és ell, un home feliç.

No hay comentarios: